Lararium II: una proposta sobre la veu, la cuina, la memòria i l’absència
El projecte Lararium II és una instal·lació sonora i objectual concebuda per a la reinauguració del pis de Sant Feliu de Guíxols que vaig heretar l’any passat en morir la meva tieta, i que he estat reformant durant sis mesos. El projecte tanca el cicle d’un altre, Lararium, que vaig fer el semestre passat a l’assignatura de Taller de Videoart. A Lararium II el focus es desplaça de l’arxiu domèstic a la dimensió invisible de la memòria, davant la impossibilitat de recuperar la veu i els sabors de la cuina de la tieta. A l’antiga Roma, un lararium era l’altar domèstic, la zona del foc de la llar, on es recordava els avantpassats. Si a Lararium aquesta era la xemeneia de la casa, a Lararium II és la cuina, un entorn en el que vaig passar moltes hores felices aprenent a cuinar de la mà de la meva tieta (l’origin story del meu interès pel menjar com a matèria artística). Lararium II conclou el dol que ha atravessat tota la reforma i el converteix en so, però és un so volgudament alegre. En el moment en que els convidats aixequen la tapa de l’olla se senten les velles receptes de la meva tieta, se’n sent a ma mare, a ma germana i a mi comentant els vells dinars familiars, i se sent el brogit de l’oli i de la cocció. El tancament de la tapa restableix el silenci; l’olla conté un univers potencial d’afectes passats i presents.
Esbós secció tècnica
El sistema opera amb un sistema de reproducció mecanitzada similar als de les targetes de felicitació musicals. Les olles de la meva tieta han de servir com a caixa de ressonància acústica per a cada track, tot i que encara he de definir si hi haurà sons en totes les olles, quantes n’hi haurà o si en algunes hi haurà realment menjar. Al capdavall, la instal·lació és una celebració de retrobament.
El hardware seran mòduls de gravació de so programables amb xip de memòria flash integrada, port USB de càrrega de dades i els altaveus més potents que trobi (de moment, només 0,5w), accionat per sensor lumínic. He intentat de trobar-ne de més potents, però tots implicaven unes habilitats de soldadura que no tinc, o no podia garantir que arribessin a temps per fer la pràctica.L’alimentació es farà amb les dues piles integrades, suficients per a l’estona de la benvinguda. L’automatització es farà mitançant el sensor lumínic LDR, que aprofitarà la capacitat de tancament de l’olla per registrar foscor absoluta. L’obertura de la tapa permet l’entrada de llum, cosa en teoria ha de fer que caigui la resistència metàlica que tanca el circuit, i farà sonar l’MP3. Aquest és el format en el que hauré de treballar el material sonor, que per les característiques tècniques de la placa ha de ser en mono (tot i que estic barallant la possibilitat de posar-ne dos en una mateixa olla, però el cost és un factor limitant). Les pistes les editaré en Audacity, i vull fer un vora de feltre negre al voltant de l’olla per assegurar-me’n la estanqueitat.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.